L’any 1914 el P. Bartomeu Salvà fa la proposta al Definitori Provincial dels pares franciscans de comprar 33 quarterades de la possessió de Son Sunyer,(actualment aquests terrenys s’han reduït a 12.000 metres quadrats) un altiplà que domina el mar, situat a 12 quilòmetres de Palma, a l’oest, i a 13 de Llucmajor, a l’est. Aquesta zona estava poblada en gran part d’un bosc tan tupit i fèrtil que els que no el coneixien s’hi perdien.
El 18 de maig de 1914 a la caseta dels caçadors s’instal·la una mini comunitat i amb l’ajuda dels religiosos del convent de Palma s’inicien les obres de construcció d’una petita capella que es beneeix el 25 d’agost de 1915 i es dedica a Nostra Senyora dels Àngels. Aquesta capella tenia les mateixes dimensions que la de La Porciuncula de Sancta Maria degli Angeli d’Assís.
A partir d’aquest moment, la capella i el terreny comprat comencen a dir-se LA PORCIÚNCULA.
La congregació provincial de 1918 decideix que el santuari de Cura i el nou convent de La Porciúncula es destinin a cases d’estudi per a la formació dels aspirants i clergues de l’ordre. Des del setembre de 1923 el convent de La Porciúncula fou la seu del Seminari dels franciscans.
L’any 1923 s’inaugura la construcció de la primera part de la casa vella (que arribava fins a l’actual cuina) , on s’hi col·loca la campana, fosa l’any 1475, provinent del rellotge de sant Francesc, que l’any 1920 s’havia instal·lat a la primitiva capella i que els estudiants anomenaven n’Apol·lònia, la qual duia aquesta inscripció:
- Plor els funerals, fulmin els llampecs
- Senyal les festes, despert els ganduls,
- Dissip els vents, aplac els sanguinaris.
La segona part s’inaugura el 1930 i a principis de l’any 1956 es construeix un nou pavelló, per falta d’espai i que serà destinat a residència de la comunitat. Tres anys més tard s’acaben els jardins i les voravies de la façana.
A finals de 1963 s’acaben les obres d’un nou edifici, situat a l’altre banda de l’edifici antic i també en direcció nord-est, exclusivament destinat a aules per a més de 300 aspirants que és part de l’actual col·legi. Finalment, el quart edifici, construït en direcció cap a la mar i seu del Seminari Major, amb compartiments separats per als alumnes de Teologia i Filosofia, aules i un centenar d’habitacions individuals, s’inaugurà l’any següent.
Dia 6 d’octubre de 1968, es feu la solemníssima benedicció i consagració de la monumental església de Nostra Senyora dels Àngels, obra conjunta de Fra Antoni Bauzà Gayà,TOR i l’arquitecte Josep Ferragut Pou, de la qual cal destacar els 39 grans vitralls que s’estenen al llarg de tot el perímetre de l’església i deixen entrar tota la llum de la Mediterrània. En total es comptabilitzen 600 metres quadrats de vidre i color, que descriuen amb tècnica medieval i gust modern, les més significatives històries de Crist i Sant Francesc.
L’any 1943 es construí la cisterna de la plaça que té una capacitat de 700.000 litres
Darrera l’església es realitzà una rotonda, una ombrel·la gegant amb un forat al centre que projecta un cercle de llum damunt el monument simbòlic en ferro forjat: sobre l’esfera terrestre, sorgeixen la creu i el sol i la columna que la sosté té inscrit un fragment del Llibre de Contemplació en Déu de Ramon Llull Si los arbres són bells e bons, fent fulles, e rams e flors e fruits, quant més los homens són bells e bons, per fer obres de Caritat e per donar llaors e honors e hornaments a llur Senyor, a llur Creador, a llur Déu
La sala d’actes ocupa la planta baixa de l’edifici de l’església i té les mateixes dimensions. Es tracta d’una vasta sala per a teatre i conferències, amb més de 500 butaques.
A partir dels anys 50 els estudiants del Seminari menor convaliden els estudis d’Humanitats Clàssiques pels corresponents del batxillerat. L’any 1968 es cursa per primera vegada el Preuniversitari i aquest mateix any, davant la petició dels residents de la zona, es comencen a admetre alumnes no seminaristes per cursar el batxillerat.
L’any 1974 el Ministeri d’Educació i Ciència autoritza per impartir la segona etapa d’EGB i l’any següent es oncedeix la categoria de Col·legi Homologat Provisional, de caràcter masculí i amb capacitat per 150 alumnes. Així s’inicia l’ensenyament del Batxillerat Unificat i Polivalent (BUP) . El 1980 es concedeix el canvi per ser un centre mixt de vuit unitats, amb capacitat per a 320 places corresponents a primera i segona etapa d’EGB. Aquest mateix any, el 6 de març es constitueix l’Associació de Pares d’Alumnes (APA) del Col·legi . A partir del curs 80-81 s’impartirà el BUP en règim mixt i una sèrie d’anys més tard el COU.
Actualment el centre disposa de tres unitats d’educació infantil, sis d’educació primària i nou d’educació secundària obligatòria (ESO).
Els directors del col·legi, des que es van separar les funcions de Rector del Seminari i Director del Col·legi han estat:
- Salvador Cabot Rosselló (1976-1977)
- Guillem Ramis Feliu (1977-1979)
- Miquel Llompart Frontera (1979-1988)
- Francesc Coll Bucher (1988-1991)
- Miquel LLiteras Rubí (1991-1992)
- Pere Ribot Mestre (1992-1997)
- Miquel Balle Palou (1997- 2005)
- Josefina Artigues Batle (infantil i primària) i Antònia M. Mulet Trobat (secundària) (2005-2014)
- Catalina Salvà Capó (secundària) i Laura Muñoz Capllonch (infantil i primària) (2014-2022)
- Aina Torrens Gelabert (2022-…)